Pràcticament ja ens a passat l'estiu i tots estem pensant anar a caçar el senglar ( jo en soc un), de fet en algun lloc ja es fan batudes puntuals per "evitar" que destrossin els camps de conreu.
A vegades no es pel mal que puguin ocasionar, si no que es per les ganes que tenim d'anar a caçar.
I això ja ens enganxa a la temporada 2007-08.
Però també hem de pensar amb el malson que els hi ve, per les xicotes i dones, que estiguem caçant els caps de setmana fins el febrer! Quin sac de paciència que tenen!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
PERDIU JOVE
S’arraulia en un solc i, en agafar-la,
he sentit com si fos la teva mà en la meva.
Duia taques de sang seca en una ala:
els petits ossos, com barnilles,
eren trencats per la perdigonada.
Ha provat de volar, però amb prou feines,
l’ala penjant, s’ha arrossegat per terra
fins a amagar-se rere d’una pedra.
Encara sento l’escalfor a la mà,
perquè un ser fràgil va donar sentit
a cada un dels meus dies. Un ser fràgil
que ara també és darrere d’una pedra.
Joan Margarit
Publica un comentari a l'entrada